Quantes paraules necessites per parlar anglès? Les xifres reals

Un aprenent pot mantenir una conversa sencera amb un desconegut fent servir unes 2.000 paraules. Aquest mateix aprenent, amb una llista de 10.000 paraules memoritzades aïlladament, es pot quedar bloquejat a la primera frase. La diferència no és la mida de la llista. És quines paraules són i si l'aprenent pot treure-les realment sota la pressió d'una conversa en directe.

La pregunta "quantes paraules necessites per parlar anglès" sembla que tingui una única resposta numèrica. No la té, i entendre per què és més útil que memoritzar qualsevol xifra concreta. Aquí tens els nombres reals, què signifiquen i què et porta de debò de comptar paraules a fer-les servir.

Què vol dir realment "saber" una paraula?

Abans que cap nombre signifiqui res, hem de definir què compta com a saber una paraula. La majoria d'aprenents compten una paraula com a "sabuda" en el moment en què la reconeixen en una targeta. Els lingüistes ho compten d'una manera diferent.

La recerca de Paul Nation sobre l'adquisició de vocabulari, una de les més citades en aquest camp, descriu saber una paraula com tenir-ne tres dimensions: forma, significat i ús. La forma vol dir que pots reconèixer i produir la seva forma parlada i escrita. El significat vol dir que coneixes el concepte al qual apunta i com es connecta amb altres paraules. L'ús vol dir que coneixes la seva gramàtica, les seves col·locacions i les situacions en què és adequada.

Segons aquest criteri, "run" no és una sola paraula. En són diverses: el verb, el substantiu, els phrasal verbs com "run out" i les expressions fetes. Un aprenent que coneix "run" d'una llista de les 10.000 paraules més comunes sap molt menys que un aprenent que ha fet servir "run out of time" en una frase real. Per això els totals bruts enganyen, i per això la resposta honesta a la pregunta comença amb una definició i no amb un dígit.

Quantes paraules necessites per parlar anglès en converses quotidianes?

La xifra més útil de tot el debat és aquesta: unes 2.000 o 3.000 famílies de paraules cobreixen aproximadament el 90-95 % de l'anglès parlat del dia a dia. No és una suposició. Prové de l'anàlisi de freqüències de grans corpus orals, i s'ha mantingut notablement estable en els estudis durant dècades.

Què significa aquest percentatge en la pràctica és concret. Si coneixes les 2.000 famílies de paraules més freqüents, aproximadament nou de cada deu paraules que et digui un parlant natiu seran paraules que reconeixeràs. El deu per cent restant seran desconegudes, però gairebé sempre les podràs endevinar pel context, perquè el noranta per cent que les envolta et dona l'estructura.

Aquest és el nivell on comença la conversa funcional. Pots demanar menjar, preguntar una adreça, descriure el teu dia, fer conversa de circumstàncies i entendre la idea general d'una xerrada informal. No seràs elegant i no captaràs tots els acudits, però estaràs dins la conversa en lloc de mirar-la des de fora. Per a la majoria d'aprenents, aquesta és la primera fita real, i és molt més a prop que la xifra de "10.000 paraules" que circula per internet.

Quantes paraules cal per a cada nivell del MECR?

Fonts diferents donen franges lleugerament diferents, però el consens de la recerca sobre la mida del vocabulari per nivell del MECR és més o menys aquest. Un aprenent d'A1 es maneja amb unes 500 o 1.000 famílies de paraules. L'A2 se situa prop de 1.500 o 2.000. El B1, el nivell en què els aprenents deixen de traduir cada frase, arriba a unes 2.500 o 3.000.

El B2 és on apunten la majoria d'aprenents, perquè és el nivell que demanen les universitats i les empreses. Normalment correspon a 4.000 o 5.000 famílies de paraules. En aquest punt pots parlar de temes abstractes, explicar opinions i seguir una pel·lícula sense subtítols durant estones. El C1 puja fins a unes 8.000, i el C2, el domini gairebé natiu, se situa més o menys entre 10.000 i 16.000, segons com es mesuri.

Fixa't en la forma de la corba. El salt d'A1 a A2 és petit en termes absoluts però enorme en efecte, perquè aquestes primeres 2.000 paraules són les més freqüents de la llengua. El salt de B2 a C1 és més gran en termes absoluts però més petit en efecte quotidià, perquè cada paraula nova apareix menys sovint. Les primeres 2.000 paraules et compren el noranta per cent de la conversa. Les 8.000 següents et compren l'últim deu per cent.

Per què la freqüència importa més que els totals

Imagina't dos aprenents. L'aprenent A coneix 5.000 paraules triades a l'atzar d'un diccionari. L'aprenent B coneix 2.000 paraules triades del capdamunt d'una llista de freqüències. Posa'ls tots dos en una cafeteria amb un parlant natiu, i l'aprenent B se'n sortirà molt millor, tot i saber menys de la meitat de paraules.

Aquest és el fet més important sobre el vocabulari i poques vegades s'explica amb claredat: l'anglès està distribuït d'una manera extremadament desigual. Les 100 paraules més comunes de la llengua, coses com "the", "and", "of", "to", "that", representen aproximadament la meitat de tot el que es parla. Les 1.000 primeres cobreixen al voltant del 80 per cent. Les 3.000 primeres cobreixen al voltant del 95 per cent.

La implicació per a un aprenent és alliberadora. No necessites aprendre un nombre enorme de paraules per parlar anglès. Necessites aprendre primer les paraules correctes i després fer-les servir prou perquè es tornin automàtiques. Un aprenent que domina a fons les 1.000 primeres paraules parlarà millor que un que sap a mitges 5.000. La freqüència, no el volum, és la palanca.

Quantes paraules sap un parlant natiu?

Els parlants nadius sovint es presenten com l'objectiu, però les xifres normalment es citen malament. Un parlant natiu adult amb estudis sap entre 20.000 i 35.000 famílies de paraules, segons l'estudi i com es mesuri "saber". Una estimació famosa d'un estudi del 2016 amb més de 200.000 persones va situar el vocabulari natiu adult mitjà al voltant de 42.000 lemes per a una persona de 20 anys, i augmenta amb l'edat.

Això sona intimidant fins que ho poses al costat de les dades de freqüència. Les 30.000 paraules d'un parlant natiu són majoritàriament paraules poc freqüents que apareixen rarament: "obstreperous", "defenestrate", "perspicacious". Són útils per llegir literatura i escriure assajos, però no fan gairebé res per a la conversa. La llengua parlada quotidiana d'un parlant natiu funciona amb les mateixes 2.000 o 3.000 paraules que està construint un aprenent de B1.

Així que la distància entre tu i un parlant natiu no és, a la pràctica, una distància en les paraules que importen per parlar. És una distància de velocitat, automatisme i confiança. Un aprenent amb 3.000 paraules ben dominades està més a prop de la conversa fluida que un amb 10.000 mig recordades. L'objectiu no és el total del parlant natiu. És la seva facilitat.

L'objectiu real és recuperar, no emmagatzemar

Aquí tens la veritat incòmoda que amaguen les llistes de vocabulari. Saber una paraula quan la veus no és el mateix que produir-la en una conversa. El reconeixement i el record són processos cognitius diferents, i a la teva memòria tenen forces diferents.

Per això els aprenents que han memoritzat milers de paraules encara dubten quan parlen. La paraula està emmagatzemada en algun lloc, però el camí fins a ella és lent. Sota la pressió temporal d'una conversa real, on tens aproximadament mig segon per respondre, un camí lent és com una carretera tallada. La paraula no arriba, l'aprenent recorre a paraules més simples i la conversa s'encalla.

La recerca sobre la recuperació és clara sobre la solució. La manera d'accelerar el record és practicar la recuperació de la paraula, no només reconèixer-la. Cada vegada que has de treure una paraula de la memòria per fer-la servir en una frase, el camí es fa més ràpid. Per això parlar importa per al vocabulari, i per això llegir sol, per molt que t'agradi, no et portarà per si sol a la producció fluida.

Aquí també es nota el disseny d'una bona eina de pràctica. Un tutor d'anglès amb IA com Tutoro que fa exercicis dins d'una conversa força la recuperació exactament de la manera que una targeta no ho fa. Quan una paraula fluixa torna a aparèixer dies després enmig d'una xerrada, no se't demana que la reconeguis. Se't demana que la produeixis, sota la pressió lleu d'un intercanvi real, que és l'única condició que construeix de debò la velocitat de parla.

Com construir les paraules que desbloquegen la parla

Deixa de perseguir un total. En lloc d'això, recorre una llista de freqüències i domina cada paraula correctament abans de passar a la següent. Les 1.000 primeres paraules són la inversió de més rendiment de tota la llengua. Les 1.000 o 2.000 següents són el pont cap a la conversa real. Més enllà de 5.000, estàs refinant, no desbloquejant.

Segon, aprèn les paraules en les situacions on apareixen. Una paraula memoritzada d'una llista alfabètica no té context ni ganxo emocional, i per això se t'escapa. Una paraula trobada en una conversa sobre la teva feina, o en una història que t'ha agradat, ve amb una escena adjunta, i l'escena és la pista de recuperació que la fa tornar més endavant.

Tercer, produeix la paraula dins del dia que l'aprens. Escriu-la en una frase, digues-la en veu alta, fes-la servir en un missatge. L'interval entre trobar una paraula i fer-la servir és on mor la major part del vocabulari. Tanca aquest interval i la paraula començarà a ser teva.

Tutoro fa un seguiment de les paraules que et costen i les torna a introduir en converses posteriors, sense que hagis de gestionar cap baralla de targetes de repàs. La lliçó es desenvolupa en un fil de missatges, on el vocabulari i els exercicis formen part de l'intercanvi. Així tens més ocasions de fer servir les paraules mentre parles, d'acord amb l'objectiu d'aquest article: que et sigui més fàcil recuperar un vocabulari més reduït i útil quan el necessitis.

La xifra importa realment?

Al final de la pregunta n'hi ha una de més petita: quant t'hauria d'importar la xifra, al capdavall? La resposta és que la xifra és útil com a brúixola i inútil com a marcador.

Com a brúixola, t'indica on són les fites. Al voltant de 2.000 paraules és la porta a la conversa quotidiana. Al voltant de 4.000 o 5.000 és la porta a la fluïdesa B2. Conèixer aquestes xifres t'evita sentir-te perdut, i t'evita perseguir 10.000 paraules quan 3.000 ben dominades et canviarien la vida més.

Com a marcador, falla. Cap aprenent s'ha tornat mai fluent per assolir un recompte de paraules. La fluïdesa ve de fer servir un nombre més petit de paraules tan sovint que arriben a l'instant, i de trobar paraules noves en situacions que les fan memorables. Compta paraules si et motiva, però mesura el progrés pel que pots dir, no pel que la teva aplicació diu que has vist.

El resum honest de "quantes paraules necessites per parlar anglès" és aquest: menys de les que penses, però només si són les correctes, i només si les pots fer servir de debò. Apunta primer a les 2.000 o 3.000 més freqüents. Domina-les, parla-les, recupera-les. Després deixa que la xifra creixi sola mentre tu continues amb el que és realment important: parlar amb la gent.